Dies sense IVA, cupons descompte, campanyes especials, vendes privades, setmana fantàstica, descomptes per fidelitat, dies d'or... Quan va ser l'última vegada que va pagar el preu complet, sense cap percentatge de descompte, per unes sabates, una jaqueta o una bossa? Dit d'una altra manera: Entraria a comprar en alguna botiga —física o en línia— si no té ofertes? La resposta la saben bé els comerciants o distribuïdors, grans i xicotets, obligats a trencar amb els calendaris oficials davant un consum que s'ha tornat addicte a les rebaixes permanents, i que ja només s'activa a base descomptes. Qualsevol excusa val perquè el consumidor sàpia que està estalviant en el que compra. No hi ha un altre mode de vendre diuen des del sector de la distribució, que considera que es tracta ja d'un hàbit instal·lat en tots els estrats socials, no sols en els qui tenen dificultats per a arribar a fi de mes.
«L'any 2003, entre el 15 i el 20% de l'inventari dels *retailers, es venia amb alguna forma de promoció. En el 2013, el percentatge ja era d'entre el 40 i 45%. Hui, l'inventari amb ofertes pansa del 60%», afirma Laureano *Turienzo, consultor i president de l'Associació Espanyola de *Retail. «Hem entrat en la guerra de la dopamina del descompte: els compradors fa temps solien estar contents amb descomptes del 20%. Hui un descompte d'un 20% és percebut com un *nanodescuento», afig l'expert, que justifica la necessitat del sector d'entrar de manera recurrent en campanyes de promoció per a obtindre vendes. «En la majoria dels països succeeix el mateix. Fa dues dècades, els calendaris de rebaixes eren molt més concentrats, hui és una taca d'oli que es desplaça pels dies del calendari», explica el consultor.
Un altre dels hàbits de consum que tendeix a estendre's consisteix a reciclar, reutilitzar donar una segona vida a les coses... Són conceptes lligats també a un mode d'entendre el món des d'un punt de vista sostenible. Però una cosa és adquirir articles usats per convicció, i una altra molt distinta fer-ho per necessitat.
Els experts en hàbits de compra parlen d'una edat d'or de la segona mà, però, quant hi ha de preocupació pel futur del planeta i l'escassetat de recursos, i quant de no tindre diners per al que és nou? En el mercat gallec, la segona mà ja l'abasta pràcticament tot, des dels sectors més necessaris com l'habitatge, fins al segment del luxe, rellotges, joies o embarcacions d'esbarjo; passant pel món del motor, la roba, els mobles, l'electrònica, la informàtica o els articles d'oci com els jocs o llibres. «La segona mà ja no és una cosa de la qual avergonyir-se. Hui és una cosa que està de moda, i no sols entre els joves, perquè, està bé vist aconseguir coses amb descomptes», expliquen des de la companyia lituana *Vinted, una de les majors plataformes de venda de segona mà a Europa.
Compra ara, paga després
Els canvis en el mode de consumir arriben acompanyats de noves formes de pagament, impulsades pel comerç electrònic, que busquen captar a diferents perfils de consumidors amb necessitats diverses, entre les quals es troba el pagament en diferit. Segons BBVA *Research, el 60% dels espanyols ja ha usat l'opció *BNPL (*Buy *Now, *Pay *Later o compra ara, paga després) per a alguna de les seues compres, ja siga com a pagament ajornat o pagament fraccionat sense interessos. Mastercard estima que la meitat dels consumidors augmenta les seues compres entre un 20% i un 40% amb aquesta modalitat, més usada en bitllets de viatge, peces de roba o calçat, cosmètica, accessoris per a la llar o dispositius electrònics, que són els principals productes que s'adquireixen a través de plataformes de *ecommerce.
Encara que el Banc d'Espanya ja ha advertit que comprar ara i pagar després és molt temptador, però pot fomentar la compra impulsiva: «Pel que cal posar sensatesa per a no acabar endeutant-se en excés: tard o d'hora hauràs de pagar eixos xicotets deutes i es poden acumular».
Comparar preus «en línia» i compra en botiga física
*Asedas, la patronal espanyola de supermercats ha elaborat un estudi per a testar com han canviat els hàbits de consum. Quasi un 73% de la població compra en establiment físic, mentre que un 4,8% prefereix les compres «en línia» i un 22% opten per combinar tots dos formats. Una altra dada interessant: el 60% de la població visita diversos establiments per a comparar preus i economitzar.
Consulta la notícia original AQUI