La llei de consum defineix el dret de desistiment com la possibilitat que té el consumidor o usuari de deixar sense efecte el contracte subscrit simplement notificant-li'l a l'altra part en el termini establit (en general 15 dies, encara que en la pràctica pot arribar a exercir-se fins i tot finalitzat aquest termini), sense necessitat de justificar la seua decisió i sense, per això, rebre penalització de cap classe.

En la compra d'un vehicle, quan el consumidor ha celebrat un contracte de crèdit per a adquirir un automòbil sense haver sigut correctament informat dels seus drets i obligacions pot desistir d'ell en qualsevol moment mentre no se li haja facilitat informació completa i correcta, sempre que dit *desestimiento es produïsca abans de l'execució integra del contracte.

Desistiment, un dret del consumidor

No obstant això, segons precisa una recent resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (*TJUE), en el cas d'un contracte de lísing (lísing o rènting) d'un automòbil sense obligació de compra, “del dret vigent en la Unió no es deriva un dret de desistiment per al consumidor”.

En consideració del TJUE, en el cas del contracte de crèdit celebrat per a adquirir un automòbil, el consumidor, sense incórrer en abús de dret, pot exercir el seu dret de desistiment en qualsevol moment mentre no haja rebut una informació completa i correcta sobre els seus drets i obligacions i el contracte encara estiga en fase d'execució, és a dir, normalment abans de l'últim termini de reembossament. No obstant això, aquest mateix dret no es contempla en cas d'operacions de lísing o rènting en les quals no es contempla la compra del vehicle en finalitzar el contracte.

Segons la resolució dictada pel *TJUE “un consumidor que celebra un contracte de lísing d'un automòbil encarregat segons les seues especificacions no disposa sobre la base del Dret de la Unió d'un dret de desistiment quan el contracte establisca que no existeix obligació de comprar l'automòbil al final del període del lísing. Doctrina que és aplicable fins i tot quan el contracte s'haja celebrat a distància o fora de l'establiment mercantil, per exemple, a través d'una operació telemàtica o via internet.

Conflicte amb bancs vinculats a fabricants

La resolució es produeix a instàncies de la consulta efectuada a resultes de l'al·legació de diversos consumidors davant el Tribunal Regional civil i Penal de Ravensburg (Alemanya) que van desistir vàlidament d'uns contractes de lísing o de crèdit celebrats amb bancs vinculats a fabricants d'automòbils (BMW Bank, Volkswage Bank i Audi Bank). Aquests contractes es referien respectivament al lísing d'un automòbil sense obligació de compra i al finançament d'un automòbil de segona mà.

En el cas del contracte de lísing, el consumidor havia acudit a un concessionari d'automòbils facultat per a facilitar informació sobre el contracte, que es va celebrar després directament entre aquest consumidor i el banc mitjançant una tècnica de comunicació a distància. En el cas dels contractes de crèdit, els concessionaris van actuar com a intermediaris dels bancs.

Finalment, tots eixos consumidors van desistir diversos mesos i fins i tot diversos anys després de la celebració dels contractes; un d'ells va exercir, no obstant això, el seu dret de desistiment una vegada reembossat íntegrament el crèdit. Consideren que el termini de desistiment de catorze dies establit en el Dret de la Unió no havia començat a córrer perquè no havien sigut prou informats dels seus drets i obligacions quan van celebrar els contractes. Per part seua, els bancs van al·legar que, en qualsevol cas, un desistiment després de tant de temps ha de ser qualificat d'abusiu.

El termini no corre sense informació correcta i ràpida

Segons la resolució de l'alt tribunal a instàncies de la qüestió plantejada pel Tribunal Regional civil i Penal de *Ravensburg, pel que fa a contractes de crèdit “el termini de desistiment de catorze dies establit per a aquests contractes no comença a córrer si la informació que el comerciant ha de facilitar quan se celebra el contracte és incompleta o incorrecta, fins al punt d'afectar l'apreciació pel consumidor de l'abast dels seus drets i obligacions i a la seua decisió de celebrar el contracte.

En tal suposat, l'exercici del dret de desistiment passat aquest termini de catorze dies no pot considerar-se abusiu en cap cas, encara que es produïsca molt temps després de la celebració del contracte.

No obstant això, segons la resolució del TJUE, aquest puntualitza que, una vegada que el contracte de crèdit s'haja executat íntegrament, el consumidor ja no pot exercir el seu dret de desistiment. El tribunal considera en les seues resolucions finals que el contracte de lísing d'un automòbil no és un contracte de consum, sinó que “està comprés en l'àmbit de la directiva 2011/83 com a contracte de serveis”.

Comunicar a distància no és contractar distància

Igualment, el *TJUE considera que un contracte de serveis celebrat entre un consumidor i un comerciant utilitzant una tècnica de comunicació a distància, no pot qualificar-se com a «contracte a distància» quan la celebració del contracte va ser precedida d'una fase de negociació que es va desenvolupar amb la presència física simultània del consumidor i d'un intermediari que va actuar en nom o per compte del comerciant i durant la qual el consumidor va rebre d'eixe intermediari, a l'efecte d'aquesta negociació, tota la informació i va poder formular-li preguntes sobre el contracte previst o l'oferta proposada, a fi de dissipar qualsevol incertesa sobre l'abast del seu possible compromís contractual amb el comerciant.

El contingut íntegre de la resolució del TJUE es pot consultar en aquest enllaç

Consulta la notícia original AQUI