Actualitat Notícies

Els menús escolars no passen l'examen
Els menús escolars no passen l'examen

1,8 milions de xiquets d'educació infantil i primària mengen diàriament en el col·legi. Què tal mengen? L'experiència de més de 600 famílies sobre el menjador del col·le ens serveix per a extraure interessants conclusions. Descobreix més sobre:

  •  Gestió i preu dels menjadors escolars
  •  Com són i què aporten els menús dels escolars
  •  Com comprovar si els teus fills mengen ben
  •  Proposades d'OCU per a millorar els menús de menjadors escolars

Una enquesta per a conéixer els menjadors escolars

Mitjançant un qüestionari en línia, consultem als pares i mares sobre el menú dels seus fills en el col·legi: preguntem qüestions com el tipus de col·legi, el preu del menú, com es gestiona el menjador, on s'elabora el menjar, la informació que reben els pares, la quantitat de vegades que un determinat aliment s'inclou en el menú i les diferents formes de cuinat… Aquestes dades ens han servit per a conéixer com és el servei de menjador, clau en l'alimentació i salut dels xiquets, a més d'important en la seua educació perquè aprenguen a menjar bé.

Aconseguim reunir 622 menús mensuals diferents enviats per famílies de tota Espanya, amb xiquets en edat escolar en col·legis públics (73%), concertats (21%) o privats (6%). Els menús estudiats, del curs passat, corresponen als mesos compresos entre març i juny de 2023.

Observem que el preu del menjador depén sobretot del tipus de col·legi: en un centre públic costa uns 96 euros mensuals, de mitjana, mentre que en un centre concertat el preu puja fins als 134 euros, i fins als 146 euros si és privat. El menjador és un de les despeses més fortes del curs escolar.

No obstant això, en general, el preu no afecta a la qualitat: hem comprovat que els menús millors i més complets no han de ser els més cars.

Servei d'àpats o cuina pròpia en el col·le?

En l'actualitat, només en el 33% dels casos es cuina directament en el centre. I és que cada vegada més els col·legis, sobretot els públics, recorren a empreses de servei d'àpats: el 55% dels menús són elaborats per empreses que cuinen milers de menús per a diferents centres i que transporten als menjadors de dues maneres:

 Envasada i refrigerada per a calfar posteriorment en el menjador; és l'anomenada línia freda, la més generalitzada, que s'usa en 7 de cada 10 menjadors amb cuina externa.
 En plats que arriben calents el mateix dia que es consumiran; a aquesta línia calenta, majoritària fins fa uns anys, recorren 3 de cada 10 menjadors amb servei d'àpats.

Un xicotet percentatge de col·legis mescla diferents models.

Els menús escolars no passen l'examen

Gràcies a l'enquesta hem pogut saber el que mengen, quant i com. I comprovem que els resultats de l'estudi de menús escolars no són gens bons. La nostra valoració es basa en el nombre de racions recomanades per la Guia de menjadors escolars del programa *Perseo de 2008, el document de consens sobre l'Alimentació en centres educatius aprovat en 2010 pel Consell Interterritorial del Sistema nacional de Salut, els indicadors de l'Estratègia *NAOS de 2011, i els criteris propis d'OCU:

Com hauria de ser una bona dieta per a un xiquet...

  •  Una bona dieta per a xiquets en edat escolar ha d'incloure:
  •  Aliments rics en hidrats de carboni, arròs, pasta o creïlles com a plat principal o guarnició.
  •  Llegums un parell de vegades a la setmana, com a plat principal o guarnició.
  •  Fruita diàriament
  •  Verdura, com a plat principal o guarnició.
  •  Carnes, peix i ous alternant-se en els plats principals, però és important donar prioritat a les carns magres i al peix sobre altres aliments més grassos.

I en les preparacions, evitar precuinats i fritades, apostant millor per guisats, preparacions a la planxa o al forn. En resum, una bona dieta per a xiquets, com per als majors, ha de ser variada i equilibrada.

...I com són els menús escolars

Massa creïlles, poc llegum

Les recomanacions nutricionals sobre arròs, pasta i creïlles apunten a entre 2,5 i 3 racions setmanals, però, de mitjana, s'estan donant un poc per damunt, unes 3 vegades a la setmana. No obstant això, el consum de llegums és escàs, no arriba al mínim recomanat de 1,5 vegades a la setmana.

Mengen verdura… però en puré

La presència de verdura en la dieta dels escolars és fonamental, ja que proporciona vitamines, minerals i fibra, i poques calories.

Encara que a alguns xiquets els puga costar prendre verdures, el menjador escolar és el lloc indicat per a crear bons hàbits. La seua presència en els menús ha de ser complementària als hidrats de carboni.

El valor mitjà de l'enquesta és de 2,45 racions setmanals, quasi aconsegueix el mínim recomanat de 2,5. No obstant això, la manera d'elaborar els plats no és la ideal: només l'11% de la verdura dels menús es cuina sencera, la majoria es presenta en puré o en ensalades com a guarnició (que sovint els xiquets es deixen en el plat). Es troben a faltar preparacions de verdura clàssiques: fesols tendres, *menestra, coliflor...

Falten ous

  •  La carn, el peix i els ous haurien d'aparéixer entre una i dues vegades a la setmana en els menús. L'objectiu és variar i alternar-los, donant prioritat a les carns més magres, als peixos blaus rics en omega 3 i incloure més ous.
  •  Els escolars mengen carn en quantitats que s'ajusten al recomanat, però hauria de rebaixar-se el percentatge d'embotits (15%), massa grassos.
  •  Les quantitats de peix són adequades, encara que haurien de prendre més peix blau. Idealment els xiquets més xicotets no haurien d'abusar de peixos de gran grandària (tonyina, peix espasa) pel seu contingut en mercuri, però sí que incorporar grasses omega 3 procedents d'una altra mena de peixos blaus (salmó, truita, aladroc, sardines, verat...).
  •  Lamentablement, el consum d'ous no aconsegueix el mínim establit d'una vegada a la setmana. L'ou és un aliment amb poques calories, ric en proteïnes, minerals i vitamines.

I més fruita de temporada

Per a les postres, l'ideal és prendre fruita fresca diàriament. S'hauria d'optar sempre per fruites de temporada i anar alternant entre les unes i les altres. En la pràctica, els xiquets mengen fruita en el col·le unes 3,75 vegades a la setmana, no diàriament. A més, la varietat continua sent una assignatura pendent: bàsicament prenen plàtans, pomes i peres. En contrapartida, eixa manca de fruita se supleix amb un excés de postres làcties, sobretot iogurt ensucrat: el recomanable és unes postres làcties a la setmana en el menú escolar, però de mitjana es prenen 1,4 vegades.

Guerra al precuinat

Croquetes, pastissets, *flamenquines, sant *jacobos, creïlles fregides… estan entre els plats preferits pels xiquets, però aquestes preparacions solen vindre de precuinats industrials, altament rics en greixos i hidrats de carboni i amb poca proteïna. Encara que en els menús apareixen en poca quantitat, 0,55 racions a la setmana, seria encara millor si es reduïren a una vegada cada dues setmanes.

Ni un sol menú està completament equilibrat

En OCU ens preocupa l'alimentació dels xiquets i portem diversos estudis realitzats sobre menjadors escolars. Si ens fixem en l'evolució dels resultats, en l'últim estudi, de l'any 2019, vam poder apreciar una evolució positiva respecte a l'anterior de 2006, ja que les racions setmanals s'ajustaven més a les recomanacions nutricionals. Però ara els resultats són molt semblants als de 2019: s'ha produït una lleugera millora en algunes tendències, però la freqüència de consum d'alguns aliments continua sent excessiva o, per contra, no arriba al mínim recomanat.

Cap dels 622 menús analitzats està equilibrat al 100%. De fet, un 45% dels menús estan molt desequilibrats, especialment quan s'elaboren fora del centre escolar, perquè encara que no s'observen diferències de qualitat en funció del tipus de centre o del preu del menú, si n'hi ha en funció d'on es cuinen:

  •  El 55% dels menús que venen d'empresa externa en línia calenta són *muu desequilibrats.
  •  En el cas de la línia freda, quan l'enviament es realitza en freda, el percentatge de menús molt desequilibrats és del 46%.
  •  Quan és la cuina del centre la que s'ocupa d'elaborar els menús, els resultats són millors: el 39% obté eixa molt mala valoració. Massa en qualsevol cas.
  •  En opinió de pares i mares, la tendència actual de la línia freda empitjora la qualitat del menjar. El que sembla clar és que la cuina en el centre ofereix millor resultat, i per això des d'OCU animem que s'impulse aquest model.

5 propostes per a millorar els menús

  •  Reduir el consum d'aliments rics en hidrats de carboni (arròs, pasta, creïlles) i augmentar el de llegums. Queda pendent incorporar els aliments integrals; en l'actualitat el 36% dels menús ni tan sols ofereixen pa integral.
  •  Treballar més l'equilibre dels menús, reforçant la presència de llegums, ous, peix blau i fruita fresca i reduint la presència de precuinats i postres dolces.
  •  Variar més en aliments i elaboracions, donant prioritat a elaboracions amb menys grassa. I evitar repeticions entre plats i guarnicions: per exemple, un primer plat de pasta, creïlla o arròs ha d'alternar-se amb una guarnició de verdura (i viceversa).
  •  Augmentar la presència de productes de proximitat per a millorar la sostenibilitat de la gestió dels menjadors escolars. D'altra banda, prop del 40% dels menús no incorpora aliments de producció ecològica.
  •  Cal equilibrar el conjunt de la dieta del xiquet: el que no menge en el col·le ha de prendre'l a casa, en el sopar o entre hores. Seria de gran ajuda que els menús incorporaren proposades de sopars, però en la nostra enquesta veiem que encara un 34% dels menús no aporta eixa informació. Per a això també és molt important el detall en els menús: han d'indicar el tipus de peix, la fruita i també el cuinat dels plats (si és al forn, arrebossat, etc.) i la seua guarnició.

Consulta la notícia original ACI

Level AA conformance,
		            W3C WAI Web Content Accessibility Guidelines 2.0
© 2025 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías