1,8 milions de xiquets d'educació infantil i primària mengen diàriament en el col·legi. Què tal mengen? L'experiència de més de 600 famílies sobre el menjador del col·le ens serveix per a extraure interessants conclusions. Descobreix més sobre:
Una enquesta per a conéixer els menjadors escolars
Mitjançant un qüestionari en línia, consultem als pares i mares sobre el menú dels seus fills en el col·legi: preguntem qüestions com el tipus de col·legi, el preu del menú, com es gestiona el menjador, on s'elabora el menjar, la informació que reben els pares, la quantitat de vegades que un determinat aliment s'inclou en el menú i les diferents formes de cuinat… Aquestes dades ens han servit per a conéixer com és el servei de menjador, clau en l'alimentació i salut dels xiquets, a més d'important en la seua educació perquè aprenguen a menjar bé.
Aconseguim reunir 622 menús mensuals diferents enviats per famílies de tota Espanya, amb xiquets en edat escolar en col·legis públics (73%), concertats (21%) o privats (6%). Els menús estudiats, del curs passat, corresponen als mesos compresos entre març i juny de 2023.
Observem que el preu del menjador depén sobretot del tipus de col·legi: en un centre públic costa uns 96 euros mensuals, de mitjana, mentre que en un centre concertat el preu puja fins als 134 euros, i fins als 146 euros si és privat. El menjador és un de les despeses més fortes del curs escolar.
No obstant això, en general, el preu no afecta a la qualitat: hem comprovat que els menús millors i més complets no han de ser els més cars.
Servei d'àpats o cuina pròpia en el col·le?
En l'actualitat, només en el 33% dels casos es cuina directament en el centre. I és que cada vegada més els col·legis, sobretot els públics, recorren a empreses de servei d'àpats: el 55% dels menús són elaborats per empreses que cuinen milers de menús per a diferents centres i que transporten als menjadors de dues maneres:
Envasada i refrigerada per a calfar posteriorment en el menjador; és l'anomenada línia freda, la més generalitzada, que s'usa en 7 de cada 10 menjadors amb cuina externa.
En plats que arriben calents el mateix dia que es consumiran; a aquesta línia calenta, majoritària fins fa uns anys, recorren 3 de cada 10 menjadors amb servei d'àpats.
Un xicotet percentatge de col·legis mescla diferents models.
Els menús escolars no passen l'examen
Gràcies a l'enquesta hem pogut saber el que mengen, quant i com. I comprovem que els resultats de l'estudi de menús escolars no són gens bons. La nostra valoració es basa en el nombre de racions recomanades per la Guia de menjadors escolars del programa *Perseo de 2008, el document de consens sobre l'Alimentació en centres educatius aprovat en 2010 pel Consell Interterritorial del Sistema nacional de Salut, els indicadors de l'Estratègia *NAOS de 2011, i els criteris propis d'OCU:
Com hauria de ser una bona dieta per a un xiquet...
I en les preparacions, evitar precuinats i fritades, apostant millor per guisats, preparacions a la planxa o al forn. En resum, una bona dieta per a xiquets, com per als majors, ha de ser variada i equilibrada.
...I com són els menús escolars
Massa creïlles, poc llegum
Les recomanacions nutricionals sobre arròs, pasta i creïlles apunten a entre 2,5 i 3 racions setmanals, però, de mitjana, s'estan donant un poc per damunt, unes 3 vegades a la setmana. No obstant això, el consum de llegums és escàs, no arriba al mínim recomanat de 1,5 vegades a la setmana.
Mengen verdura… però en puré
La presència de verdura en la dieta dels escolars és fonamental, ja que proporciona vitamines, minerals i fibra, i poques calories.
Encara que a alguns xiquets els puga costar prendre verdures, el menjador escolar és el lloc indicat per a crear bons hàbits. La seua presència en els menús ha de ser complementària als hidrats de carboni.
El valor mitjà de l'enquesta és de 2,45 racions setmanals, quasi aconsegueix el mínim recomanat de 2,5. No obstant això, la manera d'elaborar els plats no és la ideal: només l'11% de la verdura dels menús es cuina sencera, la majoria es presenta en puré o en ensalades com a guarnició (que sovint els xiquets es deixen en el plat). Es troben a faltar preparacions de verdura clàssiques: fesols tendres, *menestra, coliflor...
Falten ous
I més fruita de temporada
Per a les postres, l'ideal és prendre fruita fresca diàriament. S'hauria d'optar sempre per fruites de temporada i anar alternant entre les unes i les altres. En la pràctica, els xiquets mengen fruita en el col·le unes 3,75 vegades a la setmana, no diàriament. A més, la varietat continua sent una assignatura pendent: bàsicament prenen plàtans, pomes i peres. En contrapartida, eixa manca de fruita se supleix amb un excés de postres làcties, sobretot iogurt ensucrat: el recomanable és unes postres làcties a la setmana en el menú escolar, però de mitjana es prenen 1,4 vegades.
Guerra al precuinat
Croquetes, pastissets, *flamenquines, sant *jacobos, creïlles fregides… estan entre els plats preferits pels xiquets, però aquestes preparacions solen vindre de precuinats industrials, altament rics en greixos i hidrats de carboni i amb poca proteïna. Encara que en els menús apareixen en poca quantitat, 0,55 racions a la setmana, seria encara millor si es reduïren a una vegada cada dues setmanes.
Ni un sol menú està completament equilibrat
En OCU ens preocupa l'alimentació dels xiquets i portem diversos estudis realitzats sobre menjadors escolars. Si ens fixem en l'evolució dels resultats, en l'últim estudi, de l'any 2019, vam poder apreciar una evolució positiva respecte a l'anterior de 2006, ja que les racions setmanals s'ajustaven més a les recomanacions nutricionals. Però ara els resultats són molt semblants als de 2019: s'ha produït una lleugera millora en algunes tendències, però la freqüència de consum d'alguns aliments continua sent excessiva o, per contra, no arriba al mínim recomanat.
Cap dels 622 menús analitzats està equilibrat al 100%. De fet, un 45% dels menús estan molt desequilibrats, especialment quan s'elaboren fora del centre escolar, perquè encara que no s'observen diferències de qualitat en funció del tipus de centre o del preu del menú, si n'hi ha en funció d'on es cuinen:
5 propostes per a millorar els menús
Consulta la notícia original ACI