FACUA-Consumidors en Acció creu que l'avantprojecte de llei d'accions col·lectives aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres busca posar a les associacions de consumidors al servei d'entitats financeres i fons d'inversió. I és que el text obri les portes al fet que aquestes empreses financen les accions judicials en les quals vegen oportunitats de negoci al mateix temps que posa enormes traves a les organitzacions d'usuaris que pretenguen emprendre-les amb els seus propis recursos econòmics.

L'associació lamenta que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 s'haja desentés de les seues reivindicacions davant el contingut de la proposta de transposició de la directiva europea d'accions col·lectives, per a les quals estan habilitades les organitzacions de defensa dels consumidors legalment reconegudes. Reivindicacions a les quals ja van tancar l'orella els ministeris de Consum i Justícia en l'anterior legislatura. El text que s'aprova ara no varia el contingut de l'elaborat llavors.

FACUA adverteix que amb la proposta de transposició, el Govern fa seu un model d'accions col·lectives que respon més al sistema anglosaxó, sustentant l'acció col·lectiva en el finançament per part de tercers de les despeses del procés.

Mercantilitza les accions col·lectives

L'associació denuncia que l'avantprojecte mercantilitza les accions col·lectives, convertint-les en una via de negoci per a tercers finançadors i una eina de patrocini de les organitzacions de consumidors que decidisquen interposar-les. Una pràctica que, en opinió de FACUA, resulta contrària al que s'estableix en el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, que prohibeix que les associacions de consumidors reben diners d'empreses mitjançant pràctiques que minven la seua independència.

En lloc de potenciar el finançament públic d'accions col·lectives per a defensar als consumidors afectats per fraus massius, el Govern aposta pel finançament privat, posant a les associacions de consumidors al servei dels interessos de fons d'inversió que entre les seues línies de negoci inclouen la sufragació de procediments judicials a fi de cobrar les costes i un percentatge de les indemnitzacions que s'establisquen en les sentències o en els possibles acords extrajudicials.

Les entitats finançadores amb interessos en el resultat de l'acció seran les que decidisquen quins s'interposen i, amb això, la parcialitat, la falta d'independència i el conflicte d'interessos està servit en perjudici dels consumidors i usuaris i la defensa i reconeixement dels seus drets i interessos legítims.

Què hi ha de la justícia gratuïta?

El text de l'avantprojecte passa per alt el necessari desenvolupament del dret a la justícia gratuïta que tenen reconegut les associacions de consumidors. Es tracta d'una oportunitat perduda per a determinar que en les accions col·lectives, les associacions no hauran d'assumir el pagament de les costes judicials en cas que es produïsca una sentència desestimatòria. Una qüestió en la qual en l'actualitat no hi ha un criteri unànime per part dels jutges i que requereix d'un desenvolupament normativa.

Per contra, l'avantprojecte aprovat aquest dimarts estableix que l'entitat que emprenga l'acció col·lectiva haurà de suportar tot el cost -i el risc- del procediment.

Així, la proposta de transposició de la directiva europea s'inclina per un model en el qual l'entitat habilitada per a la interposició de les accions col·lectives ha de córrer amb totes les despeses intrínseques a l'acció de representació i al procés judicial. Entre ells, les despeses derivades d'informar a tots els consumidors potencialment afectats de les actuacions que es duguen a terme en el procediment (accions de comunicació i publicitat, plataforma electrònica la gestió de tot el procediment, liquidació de les quantitats que la sentència determine…). Amb això, descàrrega a l'administració de justícia de comeses que hagueren de correspondre-li i li'ls trasllada a les associacions de consumidors, al costat de l'assumpció plena del risc de condemna en costes.

Limitació del dret a la tutela judicial efectiva

Per si no fora prou, el text normatiu exigeix a l'entitat habilitada solvència per a interposar aquest tipus d'accions i requereix que en la pròpia demanda incorpore un resum financer de les fonts de finançament utilitzades per a donar suport a l'acció. Es tracta de requisits que ja suposen una limitació per raons econòmiques al dret de tutela judicial efectiva i una vulneració de l'article 51 de la Constitució, entrant en contradicció amb el propi dret al benefici de justícia gratuïta reconegut a les organitzacions de consumidors.

FACUA adverteix que aquest tipus de procediments haurien de configurar-se com a gratuïts per a l'organització que exercite l'acció de representació i, en tot cas, hauria de ser el propi òrgan judicial el que disposara dels mitjans i personal necessari per al procediment de representació, la posada en marxa de la plataforma electrònica i la comunicació de les resolucions que es dicten.

L'associació considera que la futura llei hauria de potenciar per formes de finançament públic, el reforç dels recursos de l'administració de Justícia per a donar cobertura a aquesta mena de procediments, ajudes i suport estructural a les associacions de consumidors com a entitats habilitades, gratuïtat de taxes judicials o administratives aplicables i ple accés a l'assistència jurídica gratuïta per a aquestes.

Consulta la notícia original ACI