L'Audiència Provincial de Barcelona ha fixat al gener de 2017 el començament del termini prescriptiu per a reclamar despeses hipotecàries, segons la sentència a la qual ha tingut accés Europa Press.

Es tracta d'un recurs d'apel·lació presentat per BBVA, on el banc pretenia que s'anul·lara l'acció de reclamació d'un consumidor amb el qual havia subscrit un préstec hipotecari al gener de 2004, ja que aquesta acció 'es trobava prescrita'.

No obstant això, la secció número 15 de l'Audiència Provincial ha decidit desestimar el recurs en considerar que l'acció de reclamació no hauria prescrit, ja que s'havia presentat en 2018.

En concret, explica si bé 2013 va ser un any 'molt important' a Espanya des del punt de vista del control de la abusivitat de les clàusules hipotecàries, no va ser fins a 'finals de 2016 i principis de 2017' quan diverses associacions de consumidors i despatxos d'advocats van llançar una 'intensíssima campanya de publicitat' dirigida a la captació de clients per a reclamar les despeses de les seues hipoteques.

'La intensitat d'eixes campanyes publicitàries i el seu èxit ens condueixen a fixar la cognoscibilitat per al consumidor mitjà a principis de 2017', i posa com a exemple el pla aprovat pel Consell General del Poder Judicial per a fer front a la 'allau' de demandes rebudes a principis de 2017.

'L'enorme quantitat de processos iniciats durant 2017 en reclamació de les despeses del contracte de préstec hipotecari evidència que el consumidor mitjà hauria adquirit consciència dels seus drets', continua la sentència. Per tant, considera que a partir de gener de 2017 es compleixen les circumstàncies a partir que permetien inicial el còmput del termini prescriptiu.

Cal assenyalar que l'Audiència Provincial va elevar qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la qüestió del termini de prescripció. En la seua sentència del 25 de gener de 2024, el TJUE assenyalava que el termini per a reclamar les despeses hipotecàries no començarà a córrer abans que un consumidor conega el caràcter abusiu d'una clàusula contractual i assenyala que el termini de prescripció, en aquest cas de deu anys, només pot aplicar-se si el consumidor va poder conéixer els seus drets abans que aquest termini començara a córrer o expirara.

La fallada del TJUE també destacava que el consumidor, a més de conéixer els seus drets, ha de tindre temps suficient per a preparar i interposar efectivament un recurs amb la finalitat d'invocar eixos drets enfront de clàusules de caràcter abusiu.

Així, l'Audiència Provincial recull aquesta doctrina i indica que la referència al 'consumidor' no ha d'entendre's a un 'concret i singular consumidor', sinó al 'consumidor mitjà'.

Fi del termini

Quant a la fi del termini de prescripció, la sentència de l'Audiència Provincial només esmenta que, en aquest cas concret, l'acció de reclamar, realitzada en 2018, no havia prescrit per trobar-se dins del termini de prescripció de cinc anys que estipula el Codi Civil estatal i dins del termini de deu anys del Codi Civil català.

Si bé l'Audiència Provincial no es decanta per aplicar cap dels dos codis, el Ple de la Sala civil del Tribunal Suprem, en el seu acte del 26 de novembre de 2020, va assenyalar que les qüestions jurídiques sobre la validesa de les clàusules d'un préstec sotmés a condicions generals de la contractació estan sota competència legislativa exclusiva de l'Estat.

Així, va continuar assenyalant que la jurisprudència del TJUE va establir que 'han de ser els tribunals nacionals els qui establisquen els terminis raonables d'exercici de les accions restitutòries, la qual cosa excedeix de l'àmbit autonòmic'.

Utilitzant aquest acte, la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va defensar que la prescripció en matèria de condicions generals de la contractació es regia pel que s'estableix en el Codi Civil estatal, que estipula un termini de prescripció de cinc anys, per la qual cosa el termini per a presentar reclamacions hauria vençut a l'abril de 2022 --tenint en compte els 82 dies d'extensió de terminis de prescripció i caducitat de drets i accions que es van aprovar per la pandèmia de COVID-19 en 2020--.

'Retorça el criteri'

Per part seua, Asufin afirma que l'Audiència Provincial de Barcelona ha 'retorçat' el criteri establit pel TJUE, ja que Luxemburg 'assenyalava com a data adequada a partir de la qual poder reclamar la corresponent a la fallada individual de cada consumidor', mentre que el tribunal català es 'despenja' amb la forqueta temporal de 'entre finals de 2016 i principis de 2017'.

'Pensem que aquesta fallada distorsiona completament el criteri del TJUE i ha de ser objecte de revocació per part del Tribunal Suprem. No és raonable anteposar el que no deixa de ser un acord per part d'un organisme, com el CGPJ, a una decisió judicial per a establir un termini que determine el veraç coneixement per part del consumidor', assenyala l'associació.

A més, assenyala que la fallada del jutjat barceloní 'sol marca el criteri de l'àmbit provincial concret' en el qual, recorda, el termini per a reclamar s'estén a deu anys, i no cinc com en la resta d'Espanya, i 'no és compartit per multitud de jutges de primera instància que estan donant la raó a consumidors i retornant les despeses de constitució d'hipoteca'.

Continua recordant que el *TJUE ha afirmat en la seua fallada sobre despeses (assumptes acumulats C-810/21 a C-813/21) que les sentències del Tribunal Suprem de 23 de gener de 2019 'no són vàlides per a marcar un termini en el qual poder reclamar per despeses'.

'Però ni eixes, ni cap perquè la Directiva 93/13 s'oposa a una interpretació segons la qual per a determinar l'inici del còmput del termini de prescripció la jurisprudència nacional consolidada constitueix una prova que el consumidor és coneixedor del caràcter abusiu d'eixa clàusula i de les conseqüències jurídiques que es deriven', aprofundeix Asufin.

Així, conclou afirmant que el consumidor coneix la abusivitat de la clàusula 'quan obté la sentència ferma' i que eixe fet 'el que fa córrer els terminis' que 'tampoc poden computar a partir del pagament de les factures, com defensen les Audiències Provincials de Barcelona i Balears'.

Consulta la notícia original ACI