Actualitat Notícies

La dura factura de la inflació en les nostres llars
La dura factura de la inflació en les nostres llars

Les famílies perden un 10% de poder adquisitiu

La pandèmia, la inflació, la inestabilitat geopolítica generalitzada que vivim han acabat d'alimentar una situació que estem notant i molt en les nostres butxaques, però que no és igual per a tothom ni ha tingut els mateixos efectes en tots els sectors.

Famílies cada vegada més empobrides

És un fet: enfront d'una pujada acumulada de l'IPC del 16,1%, el salari medie a penes s'ha incrementat un 6,1% des de 2021, amb el que es des d'OCU concloem que les famílies espanyoles han perdut un 10% de poder adquisitiu en tot just tres anys. Els més perjudicats són els qui, en grans ciutats paguen una hipoteca variable o viuen de lloguer i s'han canviat de casa (que aconsegueixen fins a un 23% de pèrdua de poder adquisitiu).
Els preus segueixen a l'alça

Però la pujada ens afecta a tots: hui hem conegut la nova dada de l'IPC de gener, que queda en el 3,4% i reflecteix una pujada dels aliments que aconsegueix el 7,4%: és a dir, els aliments són ara encara més cars que fa un any, quan ja estaven disparats... i això que les mesures per a pal·liar la crisi han atenuat un colp que sense elles seria encara major.

Els responsables de la carestia de la vida

Què està darrere de la pujada de la inflació? Ha sigut la confluència de diferents factors el que està darrere d'aquesta tempesta perfecta:

  •  Gran pujada dels preus de l'energia i els carburants, que va fer disparar-se el preu de gasolina, gasoil, gas, electricitat i fins a butà, afectant de manera directa al funcionament d'indústries, serveis, agricultura... i, és clar, en el preu dels transports i la distribució.
  •  Eixe augment dels costos energètics, combinat amb la pujada de preu de les matèries primeres s'ha traduït en un gran increment en el preu d'aliments.
  •  D'altra banda, les polítiques monetàries destinades a refredar l'economia ha suposat una alça dels préstecs de tipus variable... unes hipoteques prohibitives condueixen a molts a plantejar-se l'opció del lloguer, i l'increment de la demanda unit a la limitada oferta de nou provoca una pujada de preus.

És clar que moltes llars han hagut d'ajustar-se el cinturó, modificar els seus hàbits de consum, perquè arribar a fi de mes s'ha convertit en una gesta... encara que per a uns més que per a uns altres.
L'IPC no considera tot per igual

L'IPC és una dada calculada per l'Institut Nacional d'Estadística a partir de l'evolució dels preus de quasi 1.000 articles, ponderant la seua importància segons el pes que tinguen en un pressupost familiar mitjà. Però hi ha diferències que fan que les pujades no afecten a tots per igual: encara que l'increment 'oficial' de l'IPC entre 2021 i 2023 fora el 16,1%, segons els nostres càlculs per als qui van canviar de pis de lloguer a Madrid va pujar al 18,8%, i per a qui tenia una hipoteca variable ascendeix al 21,6%. Per què aquests canvis?

L'habitatge és determinant:

 El lloguer en una gran ciutat s'emporta entorn del 30% dels ingressos dels llogats, i ascendeix en alguns casos al 50%.
 Tampoc valora d'una manera realista el que suposa pagar la hipoteca: l'IPC no recull la inversió en habitatge com a despesa i, per tant, no forma part del càlcul de la inflació, encara que els diners que una família destina a comprar casa és una de les partides que més condicionen la seua economia, especialment en els últims temps si tenen una hipoteca d'interés variable.

Després de l'habitatge, les despeses que més van créixer des de 2021 van ser l'alimentació, el transport i l'oci. Per exemple, amb *lod dades del passat mes de gener, per a *na parella sense fills, el cost en alimentació ha pujat en tot just 3 *años105 euros al mes, en automòbil i transport paguen 52 euros més i en oci 65 euros més. Per contra, en vestit i calçat la seua factura mensual a penes ha augmentat en 5 euros més, 8 euros en béns per a la llar i 10 euros en conservació i subministraments.

I un col·lectiu especialment perjudicat són les famílies amb rendes baixes, que viuen al dia, sense capacitat d'estalvi, per als qui un 10% de pèrdua de poder adquisitiu implica no poder pagar a temps un rebut o no arribar a pagar béns de primera necessitat... uns béns cada vegada més cars.

L'IPC és molt eloqüent, però darrere dels números hi ha llars reals, amb famílies que tenen factures que pagar tots els mesos i que no han parat de créixer durant aquests anys fins a aconseguir límits insuportables.

El que és clar és que les coses no són iguals per a tots: si vols fer-te una idea més aproximada de com t'afecta a *tí la inflació, segons el teu perfil de consum i el teu lloc de residència, et proposem aquesta calculadora:

Saps quin és el teu IPC real? Les ajudes són imprescindibles

Una situació de crisi econòmica com la que encara estem vivint ha fet imprescindibles les mesures anticrisi, amb rebaixes en els impostos i també ajudes directes a determinats col·lectius o sectors econòmics així com canvis normatius. Algunes van arribar tard i altres no han bastat per a frenar l'escalada de preus, encara que almenys han servit per a mitigar-la... Amb tot, la situació continua sent preocupant, i la nova dada de l'IPC ve a demostrar-lo clarament.

Què demana OCU

  •  Que es facilite el canvi d'hipoteca, reactivant l'exempció de la comissió per cancel·lació.
  •  Es prenguen mesures reals per a fomentar el lloguer públic d'habitatge social.
  •  Es mantinga l'IVA reduït dels aliments, ampliant-lo a uns altres com a carn i peix.
  •  S'augmente el xec de 200 euros per a famílies amb ingressos de menys de 27.000 euros, així com el nombre de beneficiaris.
  •  Es prolongue la reducció dels impostos a l'electricitat i al gas i l'electricitat.

Consulta la notícia original ACI

Level AA conformance,
		            W3C WAI Web Content Accessibility Guidelines 2.0
© 2024 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías