Aquest any 2024, ens trobem en plena temporada estival, un període que no sols es caracteritza per l'augment de les temperatures i els dies de platja, sinó també per ser l'escenari d'esdeveniments que generen àmplies discussions. Un d'aquests esdeveniments ha sigut el protagonitzat per les Clíniques Dorsia, que recentment es van veure embolicades en una controvèrsia que ha captat l'atenció de molts. El passat 10 de maig, una imatge relacionada amb aquestes clíniques es va convertir en el centre d'un debat que es va estendre ràpidament per les xarxes socials i altres mitjans de comunicació. Es tractava d'una lona publicitària de gran grandària, situada en una zona cèntrica de Madrid, que no va passar desapercebuda per al públic.
La publicitat mostrava un missatge provocador, «Un altre estiu més canviant el panorama de les platges», al costat de la imatge d'una dona amb pits prominents. Aquest anunci proclamava el que denominaven «la nova era» en procediments d'augment de pit. A primera vista, podria semblar una campanya més promovent serveis de cirurgia estètica. No obstant això, el missatge subjacent i la forma en què es presentava tancaven una problemàtica molt més profunda.
L'estratègia utilitzada per Clíniques Dorsia, més enllà de promocionar un servei, insinuava de manera subtil que les dones haurien de sentir-se insatisfetes amb els seus cossos si aquests no s'ajusten a uns certs estàndards de bellesa. Aquesta insinuació no sols és qüestionable des d'un punt de vista ètic, sinó que també planteja serioses preocupacions sobre les implicacions que pot tindre per a la salut mental i l'autoestima de les persones. En promoure una imatge corporal pràcticament inassolible per a moltes, es fomenta un ideal de bellesa que pot resultar nociu.
Aquest tipus de publicitat reflecteix com, a vegades, es poden utilitzar missatges que, lluny de fomentar l'acceptació i la diversitat de cossos, promouen ideals restrictius i excloents. La controvèrsia generada per aquest anunci posa de manifest la necessitat de reflexionar sobre l'impacte que poden tindre aquest tipus de campanyes en la percepció que les persones tenen sobre els seus propis cossos i en com aquests missatges contribueixen a la construcció d'estàndards de bellesa poc realistes.
Aquest tipus d'intervencions s'enquadren davant el que es denomina medicina satisfactiva o voluntària. Aquesta forma de medicina es diferencia clarament de la medicina necessària, curativa o assistencial. Una de les principals distincions radica en l'enfocament i propòsit dels tractaments oferits. Mentre que la medicina necessària cerca curar o alleujar malalties, la medicina *satisfactiva s'orienta cap a procediments que el pacient tria per raons personals, no per una necessitat mèdica urgent.
Aquests poden incloure tractaments estètics, millores cosmètiques, entre altres, que busquen augmentar la satisfacció personal de l'individu amb la seua aparença física o estat de salut general.
El deure d'informació mèdica ha de ser, si cap, més precís en el context de la medicina *satisfactiva.
Això es deu al fet que les decisions preses en aquest àmbit solen estar menys pressionades per la necessitat mèdica i més pel desig personal. Per tant, és crucial que els professionals de la salut proporcionen informació detallada i clara sobre els procediments, incloent tots els possibles riscos i beneficis. La finalitat d'aquest rigorós deure d'informació és assegurar que el pacient o usuari estiga plenament informat sobre els possibles riscos de la intervenció, per aïllats que pogueren ser. Això permet a l'individu valorar conscientment si procedir amb la intervenció, tenint en compte tots els factors rellevants, o decidir no seguir avant amb ella.
La importància d'aquesta informació prèvia es magnifica en el context de la medicina *satisfactiva. Atés que els tractaments no són estrictament necessaris ni urgents, el pacient té un major marge de llibertat per a prendre decisions. Aquesta llibertat subratlla la necessitat d'un consentiment informat genuí, basat en una comprensió completa del que implica la intervenció. Per tant, el procés d'informació i consentiment es converteix en un element central de la pràctica de la medicina *satisfactiva, assegurant que les decisions preses siguen veritablement autònomes i considerades.
La importància del Consentiment Informat es percep de la Sentència de l'Audiència Provincial de Les illes Balears, en data 02/07/2020 CAP DE BESTIAR:292/2020 *REC:836/2019 que indica textualment:
TERCER.- El consentiment informat.
El consentiment informat, regulat en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i desenvolupat més àmpliament en la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, que segueix els criteris i principis del Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l'ésser humà respecte a les aplicacions de la Biologia i la Medicina fet a Oviedo el 4 d'abril de 1997, es defineix legalment com la conformitat lliure, voluntària i conscient d'un pacient, manifestada en el ple ús de les seues facultats després de rebre la informació adequada, perquè tinga lloc una actuació que afecta la seua salut. Sobre aquest tema citar-los següents preceptes d'última llei citada:
«Article 4. Dret a la informació assistencial.
Els pacients tenen dret a conéixer, amb motiu de qualsevol actuació en l'àmbit de la seua salut, tota la informació disponible sobre aquesta, salvant els supòsits exceptuats per la Llei. A més, tota persona té dret al fet que es respecte la seua voluntat de no ser informada. La informació, que com a regla general es proporcionarà verbalment deixant constància en la història clínica, comprén, com a mínim, la finalitat i la naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i les seues conseqüències.
La informació clínica forma part de totes les actuacions assistencials, serà vertadera, es comunicarà al pacient de manera comprensible i adequada a les seues necessitats i l'ajudarà a prendre decisions d'acord amb la seua pròpia i lliure voluntat.
El metge responsable del pacient li garanteix el compliment del seu dret a la informació. Els professionals que li atenguen durant el procés assistencial o li apliquen una tècnica o un procediment concret també seran responsables d'informar-lo».
«Article 8. Consentiment informat.
Tota actuació en l'àmbit de la salut d'un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l'afectat, una vegada que, rebuda la informació prevista en l'article 4, haja valorat les opcions pròpies del cas.
El consentiment serà verbal per regla general.
No obstant això, es prestarà per escrit en els casos següents: intervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, aplicació de procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.
«Article 10. Condicions de la informació i consentiment per escrit.
El facultatiu proporcionarà al pacient, abans de recaptar el seu consentiment escrit, la informació bàsica següent:
a) Les conseqüències rellevants o d'importància que la intervenció origina amb seguretat.
b) Els riscos relacionats amb les circumstàncies personals o professionals del pacient.
c) Els riscos probables en condicions normals, conforme a l'experiència i a l'estat de la ciència o directament relacionats amb el tipus d'intervenció.
d) Les contraindicacions.
El metge responsable haurà de ponderar en cada cas que com més dubtós siga el resultat d'una intervenció més necessari resulta el previ consentiment per escrit del pacient».
Conforme a aquests preceptes i altres que regulen en la llei el consentiment informat, pot dir-se que el seu àmbit és tota actuació mèdica, diagnòstic, pronòstic i alternatives terapèutiques, en l'àmbit de la salut d'un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l'afectat, una vegada que, rebuda la informació prevista en l'art. 4, haja valorat les opcions pròpies. I això tant en medicina curativa i medicina *satisfactiva.”
D'acord amb la jurisprudència establida per la Sala Primera del Tribunal Suprem, s'emfatitza la necessitat d'un deure d'informació exhaustiu i detallat en l'àmbit de la medicina *satisfactiva, també coneguda com a medicina estètica. Aquest mandat legal es fonamenta en la premissa que les intervencions realitzades en aquest camp, a diferència de les emergències mèdiques, es planifiquen amb anticipació i, per tant, ofereixen l'oportunitat d'informar adequadament el pacient sobre tots els aspectes rellevants de la intervenció.
El deure d'informació abasta diversos aspectes crítics: des de les mesures necessàries per a assegurar l'èxit de la intervenció fins a la preparació adequada abans d'aquesta. No obstant això, va més enllà dels procediments tècnics, emfatitzant la importància de proporcionar al pacient una informació objectiva, veraç, completa i comprensible sobre les possibles conseqüències negatives de l'operació. Això inclou la possibilitat de fracàs a aconseguir els resultats esperats, així com l'aparició de seqüeles, riscos, complicacions o resultats adversos, siguen aquests temporals o permanents.
Una característica distintiva d'aquest deure d'informació és que ha de cobrir els esdeveniments previsibles, independentment de la seua probabilitat d'ocurrència. Això significa que fins i tot els riscos poc freqüents o excepcionals han de ser comunicats al pacient, especialment si entre aquests es troben complicacions severes o un possible agreujament de l'estat estètic previ. La jurisprudència dicta que la informació sobre els riscos ha de ser independent de la seua freqüència, excloent únicament aquells desconeguts per la ciència mèdica en el moment de la intervenció.
Aquest enfocament en la transparència i la comunicació oberta es reflecteix en la sentència de la *SAP Màlaga, datada el 30 de novembre de 2016, que reitera la importància d'informar sobre qualsevol eventualitat, per remota que siga, sempre que siga un resultat previsible de la intervenció. Aquest mandat subratlla la responsabilitat dels professionals de la salut en l'àmbit estètic de no sols buscar el millor resultat possible sinó també d'assegurar que els pacients estiguen plenament informats sobre el que poden esperar i els riscos que podrien enfrontar.
D'altra banda, hem de concretar que la cirurgia plàstica, es divideix en dues categories principals: la cirurgia reparadora i la cirurgia estètica. La cirurgia reparadora té com a principal objectiu la restauració de la funció i l'aspecte físic dels pacients afectats per una varietat de condicions, incloent-hi lesions causades per accidents, cremades, malalties, tumors de la pell, així com anomalies congènites, enfocant-se principalment en àrees com la cara, les mans i els genitals. D'altra banda, la cirurgia estètica se centra en millorar l'aspecte corporal del pacient, amb la finalitat d'augmentar la seua autoestima i satisfacció personal. Aquesta branca de la cirurgia plàstica inclou procediments destinats a modificar estructures corporals específiques, com el nas, els pits, els llavis i l'abdomen, i es basa en la percepció subjectiva del pacient sobre la seua pròpia imatge.
Des del punt de vista jurídic, és fonamental la distinció entre aquestes dues branques de la cirurgia plàstica, especialment pel que fa a la cobertura per part del sistema de salut pública. Segons l'RD 1030/2006, de 15 de setembre, que estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seua actualització, s'exclouen de la cobertura sanitària pública aquelles intervencions que es realitzen amb finalitats d'oci, descans, confort, esport, millora estètica o cosmètica, entre altres. Això implica que només les intervencions de cirurgia plàstica reparadora estan cobertes, deixant fora les estètiques.
A més, en l'àmbit legal, es fa una important distinció entre l'obligació de mitjans i l'obligació de resultat. L'obligació de mitjans es refereix a aquells casos en els quals el professional de la salut es compromet a aplicar el seu coneixement i diligència en l'acompliment de la seua activitat, sense garantir un resultat específic. Això significa que la responsabilitat del professional s'avalua en funció de si va actuar amb la diligència deguda, independentment del resultat final. D'altra banda, l'obligació de resultat implica que el professional garanteix l'assoliment d'un resultat específic, i la seua responsabilitat es determina per la consecució o no d'aquest resultat. Aquesta distinció és crucial per a determinar la responsabilitat en procediments mèdics i establir la càrrega de la prova en litigis relacionats amb la pràctica mèdica.
I una vegada enfocada la responsabilitat del professional de la salut ens trobem amb una situació que ha plantejat la modificació del Reial decret 1277/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'estableixen les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris. I és l'intrusisme que existeix en aquest sector. La importància d'evitar l'intrusisme professional en l'àmbit de la salut és un tema de gran rellevància. És fonamental garantir que els serveis de cirurgia estètica, així com els de cirurgia plàstica i reparadora, siguen oferits i realitzats exclusivament per professionals degudament acreditats. Aquests professionals han de posseir una titulació en medicina, complementada amb un programa formatiu especialitzat en la seua àrea d'actuació, que els haja proporcionat les competències necessàries per a dur a terme aquests procediments amb seguretat i eficàcia.
Aquesta mesura no sols protegeix els pacients de possibles riscos associats a intervencions realitzades per individus no qualificats, sinó que també assegura la qualitat i l'excel·lència en l'atenció sanitària. La formació especialitzada és clau per a entendre la complexitat dels procediments de cirurgia estètica i plàstica, així com per a manejar adequadament les expectatives i necessitats dels pacients. Per això, és essencial que les autoritats competents implementen i facen complir rigorosament les normatives que regulen aquestes pràctiques, promovent així una atenció mèdica de primer nivell.
Consulta la notícia original ACI
Plaza Reina Sofia, 10
03360 Callosa De Segura (Alicante/Alacant)
Teléfono: 966758035
Fax: 966758249
Esta web denominada OMICWEB- PORTAL, forma part del sistema OMICWEB desenvolupat i comercialitzat per SERNUTEC, SERVICIOS Y NUEVAS TECNOLOGIAS, S.L., i dirigit a resoldre la gestió integral d'Oficines Municipals d'Informació al Consumidor.
