Durant els últims mesos els espanyols han sigut testimonis de com el preu de la cistella de la compra augmentava cada vegada més. Els conflictes bèl·lics, la inflació i la sequera han contribuït al fet que el cost dels aliments haja patit grans pujades, unes més pronunciades que unes altres.

En aquest sentit, un dels més perjudicats es tracta de la 'joia de la dieta mediterrània': l'oli d'oliva. Si bé aquest producte ve encarint-se de manera significativa des de l'any passat, aquest mes els consumidors poden trobar en els supermercat les botelles d'un litre a més de 10 euros, uns preus mai vistos.

En concret, el preu s'ha disparat en l'últim mes i mig, amb un increment del 15,4%, que ha portat al preu mitjà del litre fins als 9,42 euros, encara que en alguna marca supera els 12 euros, segons els càlculs de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

De fet, davant l'encariment del preu alguns establiments han decidit posar alarmes a les botelles i garrafes d'oli amb la finalitat d'evitar furts com els que han succeït en les últimes setmanes al país, convertint així al famós producte espanyol en vertader 'or líquid'.

Aquesta tendència alcista ja s'observa amb les últimes dades del butlletí setmanal del Ministeri d'Agricultura, corresponents a la setmana del 10 al 16 de juliol, que reflecteixen que la mitjana del preu en origen de tots els tipus d'oli d'oliva ha ascendit un 84,6% en comparació amb la mateixa setmana de la campanya anterior (2021/2022).

Els preus rècord que ha aconseguit l'oli d'oliva es deuen, sobretot, a una mala collita a conseqüència de les altes temperatures i la sequera que han assotat al país. Així ho afirma a *20minutos Cristóbal Cano, secretari general d'UPA Andalusia, qui assenyala que l'encariment es deu a la 'escassa disponibilitat d'oli' derivada de dues males campanyes consecutives.

'Tanquem la campanya passada amb una producció de 660.000 tones a Espanya, la qual cosa suposa un 50% menys d'una campanya normal', explica Cano, qui a més adverteix que la previsió per a la pròxima campanya és que siga igual de baixa o pitjor, escenari que qualifica com 'completament inèdit al nostre país'.

Segons detalla, la previsió per a l'any que ve és que la producció a Espanya se situe al voltant de les 700.000 tones, és a dir, que si sumem els volums de producció de la campanya passada i la futura, tindríem el que normalment es produeix en una collita mitjana, que és torn a 1.350.000 o 1.400.000 tones.

Aquesta situació no s'havia donat mai a Espanya i, a més, no sols afecta al mercat nacional, sinó també a l'internacional: 'Això té una importància tremenda en el mercat mundial, ja que Espanya produeix el 50% de l'oli d'oliva de tot el món, sent així el principal productor a molta diferència de la resta de països productors'.

Encariment a ritmes molt ràpids

La variació del preu de l'oli d'oliva s'aprecia en major magnitud si atenem altres campanyes: el seu cost ha augmentat un 109,3% equiparant amb la mateixa setmana de fa dues campanyes i fins a un 146,6% en comparació amb la mitjana de quatre campanyes anteriors, d'acord amb les dades del Ministeri d'Agricultura.

Així les coses, aquestes dues últimes campanyes dolentes consecutives han generat la tensió que hi ha actualment en els mercats, i es preveu que els preus seguisquen a l'alça durant els pròxims mesos, situació que ja porta el seu recorregut.

'Atesos les dades dels mercats, l'oli d'oliva és un dels primers productes que, a conseqüència de la sequera, ja el mes de març va començar a rebotar en el mercat, i ara, sobretot en l'últim mes, els consumidors estan començant a notar l'encariment de forma més significativa', comenta a aquest mitjà María Romero, analista financera de Afi.

'Si es compara amb preus d'altres matèries primeres agrícoles, en general totes estan portant una tendència més baixista, per la qual cosa és molt destacable el comportament que està tenint ara mateix el preu de l'oli, amb un tendència oposada a la qual estan dibuixant altres aliments', afig Romero.

D'aquesta manera, l'experta matisa que mentre l'oli d'oliva continua encarint-se a uns ritmes cada vegada més alts, altres aliments s'encareixen però a uns ritmes més baixos. I és que davant una escassetat d'oferta i amb una demanda inelàstica, és a dir, que a penes varia, s'ha 'pressionat el preu de l'oli a l'alça'.

El consum nacional d'oli d'oliva cau un 51%

A pesar que en els mercats no s'observa una variació significativa de la demanda, un estudi presentat en la Universitat de Jaén, i realitzat per Juan Carlos Marín, responsable d'ultramarins en *Alcampo, i Juan Vilar, analista oleícola internacional; assenyala que el consum intern d'oli d'oliva ha caigut més d'un 50% en la primera meitat de l'any.

Durant el primer semestre s'ha produït una caiguda del consum nacional d'oli d'oliva del 51%, fins a arribar a les 132.500 tones. A més, després d'analitzar campanyes anteriors (2015/2016, 2016/2017), l'informe indica que a partir de 3,5 euros de preu en origen, per cada euro addicional d'increment sostingut en el temps es produeix una caiguda del consum nacional acumulatiu de més de 40.000 tones.

Aquesta situació podria tindre diverses conseqüències, com la cerca de productes substitutius a l'oli d'oliva. I és que OCU ja ha advertit dels efectes que aquestes fortes pujades tenen per als consumidors, entre els quals es troben una reducció de consum d'oli d'oliva que es veurà substituït per altres olis.

Els espanyols van gastar un 11,3% més al juliol en la cistella de la compra

'En els mercats no es veu una moderació significativa del preu, amb la qual cosa a curt termini el consumidor haurà d'aguantar o buscar productes substitutius a aqueixa necessitat', vaticina per la seua part María Romero, qui considera que és possible que els consumidors comencen a valorar altres greixos i es produïsca una substitució.

Per part seua, el secretari general d'UPA confessa que el descens de consum nacional preocupa i que era 'evident' que el volum anava a caure, però que, no obstant això, la campanya de comercialització a nivell mundial està sent 'molt bona'. 'El consumidor mundial es manté fidel al greix vegetal, malgrat el descens a Espanya', assegura.

A més, Cano recalca que l'oli d'oliva 'no té substitut', perquè és 'impossible consumir un greix vegetal que tinga els mateixos beneficis i qualitats'. 'Consumir oli d'oliva és invertir en salut'.

L'escala de preus de l'oli d'oliva també ha provocat que els espanyols busquen la manera més barata d'adquirir-lo. Així, la demanda del 'or líquid' a través d'Internet s'ha triplicat: ha augmentat un 207% des de gener fins a juliol de 2023 gràcies a la capacitat de cerca i comparació de preus dels diferents venedors, segons *Idealo.

El responsable de comunicació de la plataforma, *Kike *Aganzo, assenyala que 'els ciutadans espanyols estan recorrent a Internet com a mitjà per a garantir un major marge d'estalvi en productes essencials'. 'Comprar oli per Internet, especialment adquirint grans quantitats en envasos tipus garrafa quan estan d'oferta, és una estratègia beneficiosa per a assegurar un major estalvi', agrega.

Regulació del mercat

La pujada del cost de l'oli és una realitat, no obstant això, tant el sector com OCU lamenten la manera d'actuar de les distribuïdores. L'organització de consumidors denuncia la 'forta especulació que existeix al voltant del preu de l'oli', ja que, assegura, el producte que ara mateix està en els supermercats es va comprar a uns preus 'molt menors' dels actuals del mercat majorista.

Per al sector la situació és fins i tot més delicada, ja que 'la pujada de preus suposa als olivarers molt poc o res'. 'No deixa de ser una realitat intangible per a l'olivarer, perquè aquests preus no s'estan traslladant al sector', manifesta Cristóbal Cano.

Per tant, l'elevat preu no beneficia als consumidors ni tampoc als agricultors, ja que no repercuteix directament en el seu compte de resultats ni permet cobrir la rendibilitat de les seues explotacions al no tindre una collita significativa que poder vendre.

'En aquestes situacions de dificultat sempre són les dues baules més febles de la cadena alimentària els que tenen les pitjors conseqüències: els agricultors i els consumidors', lamenta Cano.

El supermercat amb l'oli d'oliva més barat: no és ni Lidl ni Mercadona

Davant aquest escenari, OCU ha demanat al Ministeri d'Agricultura que augmente el control de la cadena de producció de l'oli d'oliva 'per a evitar els abusos i l'especulació que poguera produir-se i que té efectes negatius tant per al sector com per als agricultors'.

Així mateix, des d'UPA també advoquen per mesures de regulació de mercat. 'Advoquem perquè les administracions s'impliquen en l'aplicació de la Llei de cadena alimentària, tant el govern central com les comunitats autònomes, i que a aqueixa llei s'afigen noves eines que la complementen', sosté Cano.

Entre aqueixes eines destaca un 'índex de costos de producció que siga àgil, flexible' i que s'adapte a les circumstàncies de cada moment, així com un 'observatori de marges comercials que vetlen perquè la gran distribució no caiga en la temptació de maximitzar els seus beneficis en situacions de dificultat i que no caiga la temptació d'especular amb productes bàsics com l'oli d'oliva'.

'Aqueixa regulació és important i necessària. La demanàvem fa quatre anys quan l'oli d'oliva estava a 2 euros en origen i la continuem demanant ara, quan està per damunt dels 8 euros en origen', conclou el secretari general d'UPA.

Consulta la notícia original ACI