L'etiquetatge Nutriscore va nàixer amb l'objectiu de facilitar la compra dels consumidors, permetent-los conéixer fàcil i ràpidament la qualitat nutricional d'un producte atenent el seu envàs: un 'semàfor' de cinc colors associats a lletres permeten saber si és una opció saludable. No obstant això, no sempre ha rebut bones crítiques i, fins i tot, hi ha els qui asseguren que el sistema no acaba de ser fiable.

Desenvolupat a França i implantat en gran part d'Europa, aquest segell que s'aplica només sobre processaments envasats ha sigut criticat pel fet que hi ha marques o productes en els quals es desvirtua el resultat. Un estudi de FITstore, ecommerce de fit-food saludable, denúncia que el mesurador 'blanqueja' productes amb excés de sucres utilitzant una doble vara de mesurar en qualificar-los com a productes saludables.

Com a exemple d'aquesta mala praxi la signatura digital apunta a *Nesquik, que malgrat estar compost en un 75% de sucre, obté la segona millor valoració: B. Així, indiquen que el 'parany' que utilitza *Nestle per a aconseguir aquesta qualificació és que el mesurament es realitza sobre 13,5 grams del producte aplicat sobre *200ml de llet.

Això vol dir que no es valora el producte, sinó el seu consum en unes condicions determinades, que poden distar del consum més habitual, la qual cosa empitjora si, a més, està orientat a l'alimentació dels xiquets. FITstore argumenta que aquest fet 'xoca directament' amb l'etiquetatge d'altres països, com Xile, on el sistema de segells nacional adverteix que el *Nesquik té excés de calories i sucres.

No obstant això, aquest no seria un cas aïllat. Aquest sistema d'etiquetatge nutricional recull infinitat de crítiques de consumidors de tota Europa que, després d'analitzar detalladament el que compren, descobreixen que no és realment fiable. 'L'anàlisi de les dades amb els quals hem realitzat l'estudi deixen clar que l'algorisme de Nutriscore és ineficient i confon al consumidor', indica Luis Canyada, fundador de FITstore.

'Hi ha infinitat de casos en els quals comparant la composició de diferents productes, hi ha un que és clarament més saludable que l'altre però, tanmateix, rep una qualificació inferior. Això resta tota la fiabilitat que puga tindre un mesurador que, en principi, hauria de ser un suport per al consumidor final i no per al màrqueting alimentari', explica.

Al seu judici, això desdibuixa un escenari complicat per a multitud de fabricants que, malgrat els seus esforços per millorar la qualitat nutricional dels seus productes, reben una qualificació inferior a la que obtenen grans marques que utilitzen aquestes praxis que el consumidor difícilment identifica.

El problema al final el pateixen els consumidors, els qui, amb interés de mantindre una alimentació més saludable, recorren a aquesta mena de mesuradors i a aplicacions que valoren cada producte. Per això, l'informe destaca que és necessari establir un algorisme amb el qual el mesurament siga més precisa i justa, tant per a afavorir una competència empresarial real com des d'un punt de vista de salut pública.

Consulta la notícia original AQUI