El 93% dels consumidors espanyols veuria de manera positiva algun tipus d'intervenció pública en els preus dels aliments. Així ho constata un estudi de la consultora Oliver *Wyman sobre l'evolució en els hàbits de compra en sis països europeus, en uns mesos marcats per la inflació i, en el cas espanyol, per un ampli debat sobre quines mesures són les més efectives per a frenar l'IPC alimentari.

En una enquesta a un miler de persones a Espanya, la citada consultora pregunta quin tipus de mesures hauria d'implementar el Govern per a lluitar contra la inflació en els aliments, amb sis opcions possibles. Les dues més triades, amb un 45% cadascuna, són les relatives a la limitació directa de la cistella. La primera, establir “un preu màxim per a una cistella mitjana de consum”, i la segona, consistent a posar un límit percentual a l'increment de preus en una categoria de producte. Ambdues sumen un 90% de suport, al qual se suma un 3% que donaria suport a un altre tipus de restriccions fixades per l'administració.

Només un 7% va respondre que l'Estat no ha d'intervindre, mentre que un 23% creu que haurien de permetre's descomptes més agressius, i el 7% restant, subvencionar els xecs de menjar

El suport a Espanya a les limitacions de preus per part de l'administració és major que en la resta dels països que formen part de l'estudi. A Àustria, les opcions que donen suport a aquestes mesures sumaven un 91% de les respostes, percentatge que es redueix al 82% a França i Alemanya, i al 80% a Holanda i el Regne Unit.

D'aquests països, només França va llançar un creixement de l'IPC alimentari inferior al d'Espanya al gener, segons les dades d'Eurostat. El major percentatge va ser a Alemanya, amb una alça anual del 20,5%. En el cas del Regne Unit, el creixement va ser del 16,8%.

Malgrat això, l'estudi d'Oliver *Wyman reflecteix que els espanyols són els que tenen una major percepció que els preus estan pujant, sobretot en carn, ous, lactis, fruites i verdures. Aquests, a més, culpen en major mesura als comerços per “explotar al seu favor l'espiral inflacionista”. Un 16% assenyala als fabricants i el 33% a parts iguals. “No ens estem folrant, és una crisi de costos”, va dir el dijous el president de la patronal del gran consum *Aecoc, Ignacio González.

Debat obert

El debat sobre com afrontar l'encariment de la cistella de la compra ha tornat a primera línia, després que les reduccions d'IVA a productes bàsics que van entrar en vigor al gener no evitaren un increment de l'IPC alimentari a Espanya al tancament de gener. El ministre d'Agricultura, Luis Planas, va descartar la setmana passada estendre aquesta mesura a altres productes, com a carn i peix, en el curt termini.

Una mesura que és demandada de manera insistent per les empreses. “Volem que la rebaixa de l'IVA siga més ambiciosa”, va dir el dijous el president de la patronal del gran consum *Aecoc, Ignacio González. Aquest va subratllar que una eliminació temporal de l'IVA a aquests aliments reduiria l'IPC alimentari en quatre punts de manera automàtica. Des d'empreses de la distribució, com a Dia, també han expressat obertament el seu suport a aquesta rebaixa.

“Esperem que arribe a carns i peixos, és una mesura realitzable. Alternatives com a bonificacions o topalls són molt més complicades. S'han d'aprovar mesures que ajuden a ser més competitius”, va dir el conseller delegat a Espanya de la companyia de supermercats, Ricardo Álvarez.

El debat està obert dins del propi Govern. Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball, va al·ludir en el seu perfil de Twitter a l'article 13 de la Llei de Comerç, que contempla la possibilitat que es fixen preus de venda en determinats productes. Aquesta va mostrar la seua oposició a una bonificació del 14% al preu de 200 productes, de la mateixa manera que es va fer amb els combustibles, i que ve proposant Podemos. “No és convenient dedicar 5.000 milions als marges empresarials de la distribució”, va dir el divendres.

Consulta la notícia original AQUI